sábado, 10 de noviembre de 2007

El Desembre a Barcelona

Dia 14:
Temperatura mínima: 8,9ºC
Temperatura màxima: 15,2ºC
Humitat relativa mínima: 36%
Humitat relativa màxima: 68%
Pressió atmosfèrica mínima: 1028,2 hPa
Pressió atmosfèrica màxima: 1030,5 hPa
Precipitació: 0,0 mm
Dia 15:
Temperatura mínima: 12,6ºC
Temperatura màxima: 15,3ºC
Humitat relativa mínima: 48%
Humitat relativa màxima: 86%
Pressió atmosfèrica mínima: 1025,0 hPa
Pressió atmosfèrica màxima: 1030,0 hPa
Precipitació: 7,7 mm
Dia 16:
Temperatura mínima: 13,9ºC
Temperatura màxima: 17,9ºC
Humitat relativa mínima: 68%
Humitat relativa màxima: 86%
Pressió atmosfèrica mínima: 1025,2 hPa
Pressió atmosfèrica màxima: 1028,2 hPa
Precipitació: 0,0 mm
Observacions: Jornada de dijous marcada pel sol, per una temperatura mínima baixa i per un reforçament del vent de gregal, que va accentuar la sensació de fredor i va alterar l'estat de la mar. Durant la matinada de divendres va augmentar la nuvolositat, degut a l'acostament d'una pertorbació situada entre Catalunya i el nord d'Àfrica. La temperatura nocturna va pujar notablement respecte dies anteriors. Les precipitacions van reaparèixer a les comarques del litoral i prelitoral, sent localment moderades. A la ciutat comtal va ploure al matí i al vespre. Avui hem tingut un dia variable, amb estones de sol però també amb alguns núvols, més abundants a partir de la tarda. La temperatura màxima s'ha enfilat força, fins gairebé els 18 graus. Demà s'alternaran les estones de sol, més abundants al matí, amb els intervals de núvols. El vent girarà a component nord i començarà a fer baixar les temperatures. Aquest descens es mantindrà en dies posteriors, coincidint amb una nova inestabilització del temps.

Novembre

El mes de novembre d'enguany pot ser catalogat com un dels més secs des del punt de vista pluviomètric del darrer decenni a Catalunya. La manca de pluges a les capçaleres de les conques internes de Catalunya (CIC), tot i que l'inici de l'any 2006 es va caracteritzar per unes aportacions importants que van permetre superar la situació de sequera (al gener, es comptabilitzaven 114 mm de mitjana respecte als 59 mm de mitjana mensual en el període 1996-2006), ha provocat valors mensuals inferiors a les mitjanes històriques del mateix període, fins a situar-se a finals de novembre en un valor acumulat des de començaments d'any de 426 mm enfront dels 569 mm de la mitjana del període 1996-2006.En aquest mes de novembre, només s'han comptabilitzat de mitjana pluviomètrica 5 mm a les CIC. D'altra banda, tal com es pot observar al gràfic, podríem confrontar enguany aquesta contínua tendència al descens de les precipitacions, suposant un escenari de dèficit total de pluges a la primavera de 2007, amb el mateix comportament pluviomètric de l'any 2004. Malgrat això, les reserves dels principals sistemes se situen en valors ordinaris, comparables als d'un any mitjà. Les reserves del Ter es troben per sobre del 58% de la seva capacitat, i les del Llobregat-Cardener aproximadament al 49%.

L'octubre

Poca aigua tot i les pluges al mes d'octubre

Mapa d'excepcionalitat de les conques (16.10.07) Les reserves dels embassaments continuen molt baixes tot i les pluges generalitzades des de l'inici del mes d'octubre
La primera meitat del mes d'octubre ha presentat precipitacions generalitzades, més importants al litoral i les comarques del nord-est. D'altra banda, s'han estabilitzat les reserves dels embassaments gràcies a les precipitacions i la reducció dels consums. No obstant, les reserves encara continuen molt baixes
Tot i que les capçaleres dels sistemes principals no han estat les més beneficiades per les precipitacions d'octubre, les pluges han permès recuperar les condicions d'humitat del terreny, fet que en propers episodis de pluges es podria traduir en un increment de les aportacions naturals als embassaments, de manera que millorarien els indicadors de volum embassat.
Actualment, es troben en situació d'excepcionalitat totes les conques excepte Ridaura, Besòs, Garraf i riera de Ribes, Foix i riera de la Bisbal.
En cas que les precipitacions tinguin continuïtat durant la segona meitat d'octubre, és possible que noves conques del litoral se sumin a l'escenari de normalitat.

miércoles, 7 de noviembre de 2007

Dades sobre el castanyer

L'explotació del castanyer, com qualsevol altre aprofitament del bosc, va sorgir arran d'una necessitat i del coneixement previ que es tenia de la seva bona adaptació al medi. El castanyer va ser portat pels romans de la zona del Càucas i la Mediterrània oriental. Una cultura molt antiga, però que fins al s.XVIII, no es popularitzà a Catalunya, i fou gràcies al fruit del castanyer, la castanya.
De distribució molt localitzada, el castanyer s'implantà bàsicament a la zona nordest de Catalunya (Guilleries-Montseny, Corredor-Montnegre, Empordà i Garrotxa) en què les condicions climatològiques i edafològiques li eren més favorables. La castanya s'utilitzà com a base de la dieta humana. Se'n feia farina, i representava un aport més saborós i dolç que les aglans. Un cop superat aquest temps de penúries (es passava gana), i amb l'entrada d'altres productes com ara la patata, l'aprofitament del castanyer es va anar reconvertint cap a l'obtenció de fusta gràcies a les bones qualitats que presentava: era flexible, manejable, resistent a les condicions d'humitat de l'exterior i, a més, tenia una forta capacitat de rebrotar, amb perxes rectes i grosses amb uns torns curts.
Així doncs, la primera meitat del s.XX i part del segon va ser l'època d'or del castanyer. Les seves característiques el feien ideal per a la fabricació de bótes utilitzades en aquells temps en el transport de tot tipus de mercaderies, sobretot aliments i líquids. Del castanyer, se'n fabricaven rodells i dogues (conegudes popularment com a "dueles") i era el principal i gairebé únic aprofitament que se'n feia. La producció de l'Estat espanyol es concentrà principalment a Astúries, des d’on s'importaven de manera regular rodells i dogues de Catalunya per a fer bótes. Fins i tot feia falta portar castanyer d'altres regions d'Europa, com ara Itàlia o França, per cobrir la gran demanda.
Vingué la crisi
Per al castanyer, el problema fou l'aparició del plàstic i la desaparició de la venda a "granel". Pels volts dels anys 70 es començà a veure la decadència de les explotacions a causa de la disminució de la demanda. A més, les patologies que tradicionalment han atacat el castanyer, com la tinta (Phytophtora sp.), i de noves, com el xancre (Chryponectria parasitica), cobraren rellevància amb un efecte retroactiu que comportà l'abandonament i l'oblit d'aquestes masses boscoses.
Doncs bé: tornant al principi de la història, on el castanyer és va començar a aprofitar per una necessitat, de mica en mica aquesta utilitat anà entrant en decadència.
Tenint en compte que el castanyer ocupa els terrenys més bons de moltes finques forestals, és comprensible pensar que els propietaris d'aquests terrenys hagin buscat una alternativa per rendibilitzar les seves explotacions.
El castanyer ocupa les terres més productives, i cal aprofitar aquestes condicions favorables per treure un rendiment a l'explotació forestal. Actualment, el castanyer no té un ús clar; hi ha d’altres tipus d'espècies forestals que poden esdevenir molt més rendibles (suro, cirerers, avet de douglas, pi insigni,...). Per tant, no es pot desaprofitar una superfície tan altament productiva, gràcies a la qualitat del sòl principalment.
Les noves tendències forestals venen marcades per una nova concepció del bosc, amb una revalorització de l'ús social i recreatiu que va a l'alça. Això ha comportat una crítica dirigida envers els propietaris per la gestió que apliquen als seus boscos, qüestionant-la pel fet de plantar allò que els reporta diners, sense pensar massa en l'efecte paisatgístic i la biodiversitat. Per això, des del sector privat i molt encertadament, es demana una compensació econòmica.

El castanyer

Habitat del castanyer: És comú al nord-est de Catalunya ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyec, també es troba al Pirineu, a les serralades costaneres catalanes i l'interior del pais Valencia...Viu en els climes submediterranis és a dir més frescos i plujosos que els de terra baixa. Té una ubicació a Catalunya, Balears,Catalunya Nord, Andorra, La franja , L'alguer. Viu sobre sols de reacció àcida o neutra, ben drenats. Pot formar bosquines a les regions de clima humit i temperat, sense eixuts estivals ni gelades tardanes; des del nivell del mar de1800m.
Dades del castanyer: Arbre caducifoli, monoic, de fins a 30 m, de pol·linització entomòfila. Fulles simples, esparses, lanceolades, serrades, amb nombrosos nervis laterals acabats en dents al marge de les fulles, pertany a la familia de les fagaies. Tradicionalment s'ha considerat el castanyer com una espècie originària del Mediterrani oriental, d'introducció antròpica a la peninsula Ibèrica; existeixen però restes pol·líniques de períodes postglacials da varis milers d'anys. En tot cas, la seva difusió actual és deguda a l'acció de l'home. En l'actualitat és una espècie en regressió degut a la malaltia de la tinta. La principal d'aquesta ha estat durant molt de temps el consum dels seus fruits en l'alimentació humana. La seva fusta és dura i pesada, marró pàl·lid, apreciada per fusteria i ebenisteria.
Les flors del castanyer:Flors masculines en aments erectes. Flors femenines en grups de 3, agrupades a la part inferior dels aments masculins, envoltades completament per la cúpula que s'obre a la maduresa per 2-4 valves irregulars. Fruits -castanyes- en aqueni, envoltats per l'involucre acrescent i espinós a la maduresa.

El castanyer

Descripció del Castanyer: és un abre forestal del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.
Pertany a la familia de les fagàcies. Es un abre entre 20-35 metres d'altura. Arbre caducifoli, monoic, de fins a 30 m, de pol·linització entomòfila.

Fulles:Fulles simples, esparses, lanceolades, serrades, amb nombrosos nervis laterals acabats en dents al marge de les fulles. Flors masculines en aments erectes. Flors femenines en grups de 3, agrupades a la part inferior dels aments masculins, envoltades completament per la cúpula que s'obre a la maduresa per 2-4 valves irregulars. Fruits -castanyes- en aqueni, envoltats per l'involucre acrescent i espinós a la maduresa.

Habitat:Viu sobre sòls de reacció àcida o neutra, ben drenats. Pot formar bosquines a les regions de clima humit i temperat, sense forts eixuts estivals ni gelades tardanes; des del nivell del mar fins als 1800 m.Tradicionalment s'ha considerat el castanyer com una espècie originària del Mediterrani Oriental, d'introducció antròpica a la península Ibèrica; existeixen però restes pol·líniques de períodes postglacials de varis milers d'anys. En tot cas, la seva difusió actual és deguda a l'acció de l'home. En l'actualitat és una espècie en regressió degut a la malaltia de la tinta -Phytophthora sp.-. La principal utilització d'aquesta ha estat durant molt de temps el consum dels seus fruits en alimentació humana. La seva fusta és dura i pesada, marró pàl·lid, apreciada per fusteria i ebenisteria.

jueves, 18 de octubre de 2007

Els nostres objectius


El nostre objectiu és explicar la meteorologia de la tardor i el clima i el temps de Catalunya.
Volem saber el temps i la meteorologia que hi ha a la tardor.

Farem un recull de les dades de temperatura i precipitacions de aquesta estació de l'any.

jueves, 4 de octubre de 2007

Presentació

RICARD
Tinc 13 anys visc a cambrils al moli de la de la torre,vaig a l'institud la mar de la frau.
Crearem un bloc sobre la meteorologia de tardo en que i posarem: el temps el clima i les tempestes.

JIAJIE
TINC 13ANYS,Y FAIG 2 eso i el Ricard i jo farem un blog de la meteorologia de la tardor.