miércoles, 7 de noviembre de 2007

Dades sobre el castanyer

L'explotació del castanyer, com qualsevol altre aprofitament del bosc, va sorgir arran d'una necessitat i del coneixement previ que es tenia de la seva bona adaptació al medi. El castanyer va ser portat pels romans de la zona del Càucas i la Mediterrània oriental. Una cultura molt antiga, però que fins al s.XVIII, no es popularitzà a Catalunya, i fou gràcies al fruit del castanyer, la castanya.
De distribució molt localitzada, el castanyer s'implantà bàsicament a la zona nordest de Catalunya (Guilleries-Montseny, Corredor-Montnegre, Empordà i Garrotxa) en què les condicions climatològiques i edafològiques li eren més favorables. La castanya s'utilitzà com a base de la dieta humana. Se'n feia farina, i representava un aport més saborós i dolç que les aglans. Un cop superat aquest temps de penúries (es passava gana), i amb l'entrada d'altres productes com ara la patata, l'aprofitament del castanyer es va anar reconvertint cap a l'obtenció de fusta gràcies a les bones qualitats que presentava: era flexible, manejable, resistent a les condicions d'humitat de l'exterior i, a més, tenia una forta capacitat de rebrotar, amb perxes rectes i grosses amb uns torns curts.
Així doncs, la primera meitat del s.XX i part del segon va ser l'època d'or del castanyer. Les seves característiques el feien ideal per a la fabricació de bótes utilitzades en aquells temps en el transport de tot tipus de mercaderies, sobretot aliments i líquids. Del castanyer, se'n fabricaven rodells i dogues (conegudes popularment com a "dueles") i era el principal i gairebé únic aprofitament que se'n feia. La producció de l'Estat espanyol es concentrà principalment a Astúries, des d’on s'importaven de manera regular rodells i dogues de Catalunya per a fer bótes. Fins i tot feia falta portar castanyer d'altres regions d'Europa, com ara Itàlia o França, per cobrir la gran demanda.
Vingué la crisi
Per al castanyer, el problema fou l'aparició del plàstic i la desaparició de la venda a "granel". Pels volts dels anys 70 es començà a veure la decadència de les explotacions a causa de la disminució de la demanda. A més, les patologies que tradicionalment han atacat el castanyer, com la tinta (Phytophtora sp.), i de noves, com el xancre (Chryponectria parasitica), cobraren rellevància amb un efecte retroactiu que comportà l'abandonament i l'oblit d'aquestes masses boscoses.
Doncs bé: tornant al principi de la història, on el castanyer és va començar a aprofitar per una necessitat, de mica en mica aquesta utilitat anà entrant en decadència.
Tenint en compte que el castanyer ocupa els terrenys més bons de moltes finques forestals, és comprensible pensar que els propietaris d'aquests terrenys hagin buscat una alternativa per rendibilitzar les seves explotacions.
El castanyer ocupa les terres més productives, i cal aprofitar aquestes condicions favorables per treure un rendiment a l'explotació forestal. Actualment, el castanyer no té un ús clar; hi ha d’altres tipus d'espècies forestals que poden esdevenir molt més rendibles (suro, cirerers, avet de douglas, pi insigni,...). Per tant, no es pot desaprofitar una superfície tan altament productiva, gràcies a la qualitat del sòl principalment.
Les noves tendències forestals venen marcades per una nova concepció del bosc, amb una revalorització de l'ús social i recreatiu que va a l'alça. Això ha comportat una crítica dirigida envers els propietaris per la gestió que apliquen als seus boscos, qüestionant-la pel fet de plantar allò que els reporta diners, sense pensar massa en l'efecte paisatgístic i la biodiversitat. Per això, des del sector privat i molt encertadament, es demana una compensació econòmica.

No hay comentarios: